"SOVINT, SOVINT, COM PER LA DRETA ESCALA
D'UN CAMPANAR, FOSCA I EN RUNES,
PUJO CERCANT LA INACCESSIBLE LLUM;
PLE DE FATIGA DONO VOLTES,
PALPANTS ELS MURS EN LA TENEBRA ESPESSA,
GRAÓ RERA
GRAÓ.
PERÒ DE
TEMPS EN TEMPS,
SENTO LA VEU DE LES CAMPANES,
CLARA I ALEGRE, RESSONAR
DING, DONG, DING, DONG...”
